Sobre l’actriu/creadora
Ana Sánchez Carrión, Nascuda el 27 de novembre de 1983, deportista d’èlit en karate fins els 21 anys i en l’actualitat, actriu de teatre gestual, pallassa, artista de carrer i dietista. Des de sempre ha estat interessada en el llenguatge corporal, a la vegada que en el món del Circ. És per això que en 2000 decideix ser sòcia fundadora de l’Associació Valenciana de Circ. Aquest mateix any inicia el seu recorregut dins del mim dramàtic i del pallasso amb Maite Villar, que imparteix la tècnica d’Étienne Decroux conegut per donar una importància primordial i central a l’intèrpret: el teatre és l’art de l’actor. Segueix profunditzant en la seua formació i realitza durant dos anys, el LIAM. (Laboratori Internacional de l’Art en Moviment). En aquest laboratori estudia el mètode de treball de L’Escola Internacional de Teatre Jacques Lecoq en París, de la mà de Pepa Gómez, formada directament pel mestre Lecoq en la citada escola. Aprofundeix en el teatre de creació on està present sempre el llenguatge corporal i l’acció.
En 2008 segueix formant-se en l’escola MOVEO (Escola Internacional de Mim Corporal Dramàtic), Barcelona. Es forma de la mà del mestre Oliver Dècriaud, alumne la International School of Corporeal Mime de Londres
En 2020 es rep classes de Jessica Walker, mare, actriu i directora, vinculada al teatre experimental, la recerca espiritual i el creixement personal. Es gradua en Actuació Teatral per la Universitat de Xile
En aquest moment té dues mirades cap al teatre i cap a la vida: el seu treball com a dietista li mostra cada dia dones de totes les condicions socials atrapades en situacions i vides on el nexe comú de totes és cuidar i fer el treball invisible per a les persones que estimen. La pregunta que es fa la creadora:
Qui té cura d’Empar?
Un treball d’investigació des del silenci, el gest, el moviment, les màscares i la màgia dels objectes i malabars. Tot per acostar-nos a una posada en escena on la poètica té el seu punt fort. Una aposta arriscada per al teatre de carrer, però creiem que la poesia visual més íntima, combinada amb l’humor, ha d’estar a l’abast de tothom.
Sobre la directora
Pepa Gómez Francés, naix el 27 de març a la Font la Figuera, València. S’inicia en el món del teatre en 1989, de la mà del mestre Aureli Delgado, que és en l’actualitat director de laCarme Teatre. Des dels seus començaments, es va sentir atreta pel món del teatre gestual i pels bufons. Així, en 1993 ingressa en la École International de Théâtre Jacques Lecoq, ( http://www.ecole-jacqueslecoq.com) de París, on finalitza els seus estudis en 1995, amb la gran sort d’haver pogut rebre classe directament del mestre, que fins a aqueix any encara va estar en actiu.
Ha continuat ampliant la seua formació en tallers amb grans professionals com Anne Dennis, deixeble de Etienne Decroux; Lilo Baur, de Théâtre du Complicite; Ramon Fontseré, de Els Joglars i l’últim, amb la coreògrafa i ballarina Sol Picó. En un àmbit més acadèmic, en 2013, es llicencia en Direcció d’Escena a l’Escola d’Art Dramàtic de València amb la posada en escena de Tot esperant Godot de Samuel Beckett.
En l’àmbit laboral ha treballat com a actriu en diferents registres, en teatre de carrer, de text, gestual i a la televisió, sempre combinant el treball d’actriu amb l’ensenyament. La seua faceta com a pedagoga la impulsa en 2009 a crear el seu propi taller: “ Teatre i moviment” . Eixe taller serà la llavor d’on naixerà la seua companyia, Cia. Larvarium, amb tres dels seus alumnes: Joel Maldonado, Carme Parra i Silvia Rincón. La companyia es dona a conéixer amb un treball d’investigació sobre les màscares larvàries: “Una xicoteta gran aventura”, estrenada el 17 de setembre de 2010 a la XXI Mostra de Mim de Sueca. https://youtu.be/B3uVNCwtL0Y
En 2011 la companyia realitza un treball amb màscares de comèdia humana: “Casa meua no és una maleta”, a petició del Comitè Espanyol de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina. Seguiran en 2012 “El fantasma del temps” i “La caixa adormida”, un conte amb objectes per als més menuts, estrenada a Madrid el 9 de febrer del 2014 al Teatro La Nave 73, i que en 2015 participarà en el VIII Cicle “Menut Teatre” del Centre Teatral Escalante de València.
En 2015, seguint en la línia d’investigació oberta i en coproducció amb la companyia de titelles Lluerna Teatre, dirigeix “Sal de Mar”, una creació que combina objectes, titelles i poesia.
Torna al teatre de text per a dirigir “En la mesura de les meues possibilitats”, escrita per la component de la Cia Larvarium, Carme Parra, i estrenada a la Sala Círculo en juliol del 2016.
En l’àmbit laboral ha treballat com a actriu en diferents registres, en teatre de carrer, de text, gestual i a la televisió, sempre combinant el treball d’actriu amb l’ensenyament. La seua faceta com a pedagoga la impulsa en 2009 a crear el seu propi taller: “ Teatre i moviment” . Eixe taller serà la llavor d’on naixerà la seua companyia, Cia. Larvarium, amb tres dels seus alumnes: Joel Maldonado, Carme Parra i Silvia Rincón. La companyia es dona a conéixer amb un treball d’investigació sobre les màscares larvàries: “Una xicoteta gran aventura”, estrenada el 17 de setembre de 2010 a la XXI Mostra de Mim de Sueca. https://youtu.be/B3uVNCwtL0Y
En 2011 la companyia realitza un treball amb màscares de comèdia humana: “Casa meua no és una maleta”, a petició del Comitè Espanyol de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina. Seguiran en 2012 “El fantasma del temps” i “La caixa adormida”, un conte amb objectes per als més menuts, estrenada a Madrid el 9 de febrer del 2014 al Teatro La Nave 73, i que en 2015 participarà en el VIII Cicle “Menut Teatre” del Centre Teatral Escalante de València.
En 2015, seguint en la línia d’investigació oberta i en coproducció amb la companyia de titelles Lluerna Teatre, dirigeix “Sal de Mar”, una creació que combina objectes, titelles i poesia.
Torna al teatre de text per a dirigir “En la mesura de les meues possibilitats”, escrita per la component de la Cia Larvarium, Carme Parra, i estrenada a la Sala Círculo en juliol del 2016.
En 2017 dirigeix l’última producció de la companyia Larvarium, “Una pilota al cor”, un relat amb màscares de comèdia humana sobre la vida del pilotari Paco Cabanes, “el genovés”, amb coproducció de l’actriu i contacontes Carmen Marí Giner. Calia investigar un format on poder fer valdre la vida de Cabanes i el que la pilota representa per al nostre patrimoni cultural, així com la llengua amb la que es vincula. Es va estrenar a la Sala Círculo el 2 de desembre 2017
En l’actualitat segueix combinant la tasca pedagògica i la direcció. En aquest moment està dirigint qui va ser alumna seua, Ana Sánchez, en l’obra “Empar”.