Idea original: Pepa Gómez

Disseny: Víctor Fajardo

Realització: Lucas Selezio de Souza

La metàfora que s’utilitza, el naixement d’un ocell en la ciutat, ens suggereix un espai concret: el carrer. Aquest espai no es recrearà d’una manera realista, sinó que s’estilitzarà com si fos un somni surrealista.

Per a incidir en la temàtica, situem la protagonista en el carrer, on la solitud i l’abandonament es fa més palés, al costat d’un fanal, símbol d’un patriarcat dur amb el qual la protagonista tindrà moments de lluita i també d’amor Ella arribarà amb el seu passat, desplegant tota la màgia d’una vida. L’espai serà realista però estilitzat, el terra serà de linòleum blau obscur simulant llambordes de carrer, per a facilitar el moviment de la intèrpret i les seues caigudes a terra, donat que l’espectacle es farà al carrer en un espai únic.

Un fanal de dos metres i quaranta cm d’alçada que tindrà una il·luminació autònoma que la protagonista farà servir en moments puntuals de l’obra, transformant-se en antagonista.